Demà, i demà, i demà

Si esteu buscant una lectura que us entretingui en les hores de més calor, que us enganxi de tal manera que perdeu la noció del temps, i encara no ho heu fet, llegiu ‘Demà, i demà, i demà’ de Gabrielle Zevin. Sé que segurament, si encara no l’heu llegit, estareu farts de veure’l per tot arreu. Des que va arribar-me’n un exemplar al març, per poder-lo recomanar a la llibreria, que tenia ganes de parlar-vos-en. Per Sant Jordi no vaig parar de recomanar-lo, i realment ha sigut un fenomen internacional. He tardat  molts mesos a fer la ressenya, però, si malgrat tot aquest temps, he decidit asseure’m i escriure-la és perquè realment desitjo que la descobriu.

“—Sadie! Sadie! —Se sentia molt ximple—. Sadie Miranda Green! Has mort de disenteria!” 
 

El primer cop que llegiràs aquesta frase et sobtarà, no serà fins que arribis al final, que al sentir-la se t’encongirà el cor. La història d’en Sam i la Sadie és d’aquelles que, de tan reals que semblen, et fan riure i plorar alhora, i com passa amb la vida real, de les seves vivències n’aprenem i ens fan créixer. 

La novel·la se situa als anys 90 als Estats Units. En Sam i la Sadie es coneixen de petits en un hospital, la germana d’ella té leucèmia i ell acaba de tenir un accident de cotxe amb una pèrdua molt gran, no parla amb ningú i només ho farà quan aparegui la Sadie i comencin a compartir l’afició pels videojocs. A l’inici, això els ajudarà a evadir-se del món, però al final anirà més enllà d’una simple afició compartida i es convertiran en programadors d’èxit amb el videojoc Ichigo. Com tantes amistats reals, en la seva relació hi haurà alts i baixos, períodes en què ambdós desapareixeran l’un de la vida de l’altre, però com totes les bones amistats, no hi haurà res, per molt greu que sigui, que ho pugui trencar. 

La tria del títol és d’allò més enginyosa i cal tenir-ho en compte, Zevin utilitza el monòleg final de Macbeth de Shakespeare, per titular una novel·la monumental, un clàssic contemporani. Una història plena de referents literaris, punyent, divertida i nostàlgica al mateix temps, però sense ser ensucrada. Un d’aquells llibres que en tancar-lo no podreu evitar abraçar-lo i desitjar oblidar tot per rellegir-lo de nou.  Demà, i demà, i demà és una novel·la sobre l’amistat al llarg de la vida, les relacions familiars i els traumes, l’amor, la identitat dins un món globalitzat, però on encara existeixen les fronteres i les races, també sobre la pèrdua, el dol i la superació.

Gabrielle Zevin (Nova York, 1977), novel·lista i guionista, té una d’aquelles veus seductores, amb un estil immersiu, que et porta per on desitja. El domini que té de la narrativa és meravellós, perquè tot i que sembla força senzill, et canvia de punt de vista, d’espai i temps sense que gairebé te n’adonis, i sense deixar mai que et desorientis. Així, d’una banda, coneixem la mare del Sam, d’origen coreà i descobrim els somnis i les aspiracions que els van portar a Los Angeles. I, d’altra banda, també ens endinsem en la família de la Sadie, d’origen jueu. Implícitament, a través d’aquests dos viatges en el temps, veiem la vida als EUA durant segle passat, un temps amb una forta segregació racial i, sobretot, les implicacions del sistema patriarcal en vides com la de la Sadie, que des de ben jove té consciència, a la força, de la seva condició de dona en un ambient laboral d’homes, com és el món dels vídeojocs, i com ha de treballar el doble que en Sam per ser valorada gairebé igual que ell. Malgrat tot, el que em va robar el cor, és la capacitat que té per desorientar-te i amagar-te els fils de la teranyina que va teixint i quan menys t’ho esperes, et cola un gir de guió, i se’t trenca el cor; però com la vida, la història continua i has de llegir per arribar al final.

A més a més, l’editorial Periscopi ha fet una gran tria amb la traducció, Ernest Riera i Arbussà, traductor d’autors com J. D. Salinger, John Irving, Mark Twain i Terry Pratcher, aconsegueix traslladar amb molta genuïnitat al català, tant els diàlegs com els mons dels videojocs que creen.  

Encara que, a l’inici, la temàtica dels videojocs no em cridava (realment és un tema arriscat i poc explorat en la literatura), però agraeixo haver obert el llibre i passar les primeres pàgines. Perquè encara que els protagonistes són programadors, sobretot, són creadors d’històries i mons, de fet, l’autora hi fa molts paral·lelismes amb el procés d’escriptura. Estic segura que qualsevol aficionat amb altres disciplines artístiques també s’hi veurà representat: frustració, bloqueig, inspiració esbojarrada… és una història universal, una novel·la plena d’humanitat. A més, és un plaer llegir-la amb un disseny de coberta i una edició tan ben cuidada. 

Si després de llegir tot això, encara no us he aconseguit convèncer, corre el rumor que hi ha una adaptació cinematogràfica en procés, i oi que no voleu haver de córrer a llegir-lo abans d’anar al cine? Avanceu-vos-hi! 

 

ZEVIN, Gabrielle. Demà, i demà i demà. Ernest Riera (trad.) @edperiscopi 2023 (Antípoda, 72) ISBN: 9788419332158

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

caCAT