Hamnet

Siguis fan de Shakespare o no, estic segura que aquest llibre t’agradarà. No em puc imaginar que no li agradi a ningú. Hamnet és la història del fill de William Shakespeare i Anne Hathaway, germà bessó de Judith Shakespeare. No se sap exactament la causa de la seva mort, però es diu que va inspirar moltes de les tràgedies de Shakespeare, sobretot, Hamlet. Tot i i això, l’argument de la novel·la no té res a veure amb el clàssic, ni tampoc hi ha gaires referències a la biografia de l’autor, de fet, molts noms s’han canviat i és tracta la seva vida amb molta quotidianitat, si no hagués estat per la sinopsis de la coberta, fins al final del llibre no hauria relacionat els personatges de la ficció amb les persones reals, per això, no és necessari conèixer la tragèdia ni informació sobre la biografia de Shakespare per llegir aquesta història. 
 
La prosa és deliciosa i et submergeix des de l’inici fins al final. Quan començava a llegir no podia parar i sempre que tenia un moment, per molt cansada que estigués, sempre em venia de gust submergir-m’hi. L’estructura és tant elaborada que fa que la lectura flueixi amb facilitat. M’ha encantat com O’Farrell juga amb el lector, dosificant-nos la informació i com, capítol a capítol, entrellaçant el present amb el passat en va revelant dades. Aquest joc temporal ens permet viure més d’una història i fa que Hamnet sigui, no només la història tràgica del fill, sinó també la història d’amor dels seus pares i les seves famílies. 
 
A banda de la prosa, Hamnet també és una lectura fantàstica pels seus personatges: són complexes, tenen desitjos, pors, debilitats i fortaleses. A qualsevol persona que vulgui aprendre a escriure li recomanaria aquest llibre. Reuneix tots els recursos estilístics i les tècniques narratives que t’ensenyaran en un curs d’escriptura. Els personatges són completament versemblants. L’Agnès és un dels meus personatges preferits: la seva conexió amb la terra, els seus coneixements de les plantes medicinals, la seva forma de viure sense necessitar l’aprovació de ningú més, m’ha fascinat. En el meu cap és gairabé real. Penso que és un dels personatges femenins més ben creats que he llegit mai i que dona l’encant tan únic que té aquesta novel·la. Però, a banda d’aquest personatge, tots estan tan ben defintis que és impossible no enamorar-se de la tendresa d’en Hamnet i la Judith, ni sentir enveja de la passió que uneix els seus pares.
 
Sé que tot just acaba de començar el 2021 i que aquesta és la meva tercera lectura de l’any, però estic segura que Hamnet es convertirà en un dels meus llibres preferits d’aquest any. La prosa i el ritme que et submergeix des de l’inici fins al final i els personatges complexes faran que no t’oblidin facilment d’aquesta història. Si busques una novel·la que et faci perdre la noció del temps no te la pots perdre. 
 
En resum, no us en vull dir gaire coses més, i us recomanaria que no en llegiu gaires ressenyes fins que no hagueu llegit el llibre, doneu-vos el plaer de deixar-vos sorprendre per la lectura. Estic segura que us agradarà, per això no cal que en llegiu més. A partir del 24 de febrer arriba a les llibreries, així que no us ho penseu més i no us el perdeu. Estic segura que es convertirà en un èxit de vendes i que ben aviat tots en sentirem a parlar molt.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

caCAT