S’ha acabat l’any i és moment de fer balanç, mirar enrere i fer recapitulació dels llibres llegits i escollir-ne el TOP10, per portar-vos deu recomanacions dels millors llibres del 2022 perquè si encara o els heu llegit, els pugueu afegir a la vostra llista de propòsits lectors d’any nou.
2022
1. Mary John
Mary John, d’Ana Pessoa, amb traducció de Mercè Ubach, és la història de la Maria João, una noia enamorada del seu millor amic i primer amor. Encara que semblava que ell també tenia interès per ella, el dia que arriba la Liliana, tot canvia.
Així doncs, quan mare i filla es muden de ciutat i la Mary abandona la placeta on han compartit tots els records que té amb en Júlio Pirata (com li diu ella), decideix escriure-li una carta molt llarga (tota la novel·la), on ens narra la seva història: l’inici, l’arribada de la Liliana i el seu distanciament.
La temàtica em va atraure de seguida i la narració, l’estil i el to em van captivar des del primer moment, però el desenvolupament de la protagonista, el gir final i com madura és el que han fet que es converteixi en un dels meus llibres preferits i que no deixaré de recomanar mai! Sé que sonarà tòpic i clixé, però tant de bo l’hagués llegit molt abans!
A més a més, tot i tenir ja més d’un any, publicat al novembre el 2021 per l’Altra Tribu, segueix a totes les llibreries i ha guanyat nombrosos Premis de renom com el Premi Llibreter 2022, el Premi Petit Tresor 2022 i el Premi No Llegiu – La Petita 2021.AMB
2. El Gran Gatsby
El Gran Gatsby (The Great Gatsby), de Francis Scott Fitzgerald, publicat per LaBreu Edicions, en traducció de Ferran Ràfols Gesa, és un d’aquests llibres que no s’oblida. Un llibre pels fans dels personatges que ens generen amor i odi al mateix temps. A més, tot i no tenir encara ni cent anys, els complirà el 2025, ja és tot un clàssic.
No em cansaré mai de recomanar-lo, és un dels meus clàssics preferits. Tot i això no l’havia llegit mai en català i em va fer molta il·lusió la seva publicació, per això vam decidir fer-ne un Vermut Literari que us deixo al final d’aquesta entrada, aquí l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=c-uyr8wOJ7I&t=1087s
3. Poesia Completa
Pels amants de la poesia, us recomano un dels meus poetes preferits de la Literatura Catalana: Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Va morir només amb 24 anys, però ja tenia una llarga trajectòria literària immensament rica. Ja l’havia descobert durant la carrera, per això em va fer tanta il·lusió quan vaig veure que l’Editorial Barcino el recuperava com a un dels seus Imprescindibles.
“Admirat per Espriu i per Riba, considerat un mestre per Vinyoli, la seva poesia és un cim de la literatura catalana contemporània i un punt de partida ineludible per tota la poesia que va venir després.”
4. Mamut
No us passa que, quan esteu llegint un llibre que us captiva, tot el que us envolta, allà on aneu, tot hi està relacionat? Quan aquest any vam escapar-nos tres dies de ‘roadtrip’ a la Vall d’Aran, passejant entre Les, Bossòst, Bausen, Baguergue, i, fins i tot, per un poble abandonat a la frontera de França, Saint Béat-Lez, no podia evitar imaginar-m’hi la protagonista de Mamut deambulant pels seus carrers, prats i valls.
Aquest títol és el tercer i l’últim que tanca el tríptic de Permagel, Boulder i Mamut d’Eva Baltasar publicat pel Club Editor. Té un estil i una prosa poètica tan visual i contundent que enamora i inquieta alhora, pots notar la pols dels mobles a la punta dels dits, sentir l’olor de resclosit i fems, però sobretot la solitud enmig de la nit. Les imatges que crea amb una riquesa lèxica exquisida no t’abandonen fàcilment. Sobretot la visió que les seves tres protagonistes tenen de la maternitat i el sexe. Per això no puc parar de recomanar-la, per molt incòmode i inquietant que resultin algunes escenes, llegiu-la!
5. La llibretera de París
En aquesta lista no hi podia faltar La llibretera de París de Kerri Maher de Navona Editorial. Quina lectura! Com l’he patit i gaudit al mateix temps! Com us vaig comentar, cada cop que l’obria necessitava tornar a París i, per això, em va costar tant acabar-lo. M’ha fascinat totes les coses que hi he descobert, que no sabia i també veure estimar i odiar, a aquests artistes, veure’ls vius i de carn i ossos vivint pel París dels anys 20 i 30 és meravellós. Sé que molts ja l’heu llegit, però si encara queda algú que no ho hagi fet, us ho recomano moltíssim. Si us agrada Midnight in Paris de Woody Allen, no us decepcionarà!
La història explica l’origen de la llibreria Shakespeare & Company, des que Sylvia Beach arriba a París i coneix l’Adrienne Monnier, que té una llibreria francesa a la rue Odeón, fins que ella mateixa decideix obrir la seva pròpia llibreria anglesa a París per tots aquells artistes exiliats. A la vegada coneixem el context històric dels anys 20 i, posteriorment, els 30. Després de la Primera Guerra Mundial, la gent tenia unes ganes boges de viure i els bars eren plens, els artistes s’hi trobaven, s’emborratxaven, cosa que a Amèrica amb la llei seca no podien fer, també discutien i hi havia rivalitats: tots volien crear un nou moviment artístic, una nova tendència i ser-ne el referent principal. Per això, de seguida la seva llibreria va cridar l’atenció dels aritstes del moment i es va convertir en un lloc on et pdories creuar amb autors com Ernest Hemingway, Ezra Pound, Gertrude Stein, Francis Scott Fitzgerald. Però, sobretot, la trama se centra en la publicació de l’Ulysses de James Joyce, un jove autor irlandès innovador, l’estil del qual té captivada Sylvia Beach, i quan des d’Amèrica en censuraran la seva publicació, ella decidirà fundar la seva pròpia editorial per publicar-lo.
Admiro la feinada de documentació que hi ha al darrere de cada escena i agraeixo la feina del traductor, Eduard Sepúlveda, i l’editorial Navona per portar-nos aquesta joia en català!
6. Dos relats
Si fa anys que voleu llegir Virigina Woolf, però us intimida, us recomano molt que hi entreu i la tasteu amb relat recuperat per Cal Carré: ‘La marca de la paret’, estic obsessionada amb la veu, l’estil, el to i l’enginy literari de Woolf!
I també us haig de reconèixer que igual que en el seu temps em van obsessionar els Fitzgerald, ara la meva nova parella literària preferida són els Woolf! A més, que Cal Carré s’estrenés amb aquest títol no és arbitrari, ja que recupera en català el primer títol de l’editorial que van fundar aquesta parella del Grup de Bloomsbury i que li van posar el nom de la casa on vivien: Hogarth Press. (He estat un munt de cops a Londres, però ara necessito tornar-hi a trepitjar els carrers del barri de Bloomsbury i la casa on va néixer la seva editorial!)
L’edició és una delícia, m’ha enamorat la carta final de l’editora on entrellaça l’origen de Hogard Press amb la de seva editorial i la seva història personal, la de la seva família i com va sorgir Cal Carré!
La traducció és meravellosa, natural i genuïna, llegir la Marta Pera Cucurell és sempre una delícia! Però, a més a més, l’edició recupera il•lustracions originals de Dora Carrington!
7. La travessa del manglar
La travessa del Manglar de Maryse Condé, amb traducció d’Oriol Valls, és el primer títol del segell L’Agulla Daurada, de l’editorial Tigre de Paper.
Arran d’una mort inesperada d’un dels veïns més misteriosos d’un poble al cor del bosc de l’illa antillana de Guadalupe, Condé teixeix un relat coral on a través de la veu de tots els seus veïns anem construint la imatge d’en Francis Sancher.
L’estil i el to de la prosa m’ha fascinat, era el meu primer contacte amb l’autora i m’ha agradat molt. Potser l’única cosa que hi he trobat és el fet que l’estructura sigui tan fragmentada amb tantes veus i punts de vista, ja que fa que en algunes parts potser et desenganxes una mica de la història, però val molt la pena arribar al final.
També estic enamorada de l’edició i de totes les notes que faciliten la comprensió d’algunes paraules i referències culturals i, sobretot, del disseny de la coberta i les guardes amb la lluna i els retalls i les fotos en blanc i negre, els segells i el joc de tons verdosos. Tinc ganes de llegir i col·leccionar tots els títols!
8. Converses entre amics
Hi ha llibres que et marquen, però els de la Sally Rooney et deixen sensacions inesborrables. De seguida que vaig acabar Converses entre amics, vaig obrir HBO i vaig començar a veure’n l’adaptació! De les millors sèries que he vist aquest any. Quin bon càsting que aconsegueixen sempre amb les adaptacions de les novel·les de l’autora irlandesa.
Des que vaig llegir Sally Rooney per primer cop que la seva veu em va captivar, em va fer adonar que omplia un buit en la literatura destinada a la meva generació, no només pels temes que tracta, sinó per l’enfocament i em va crear la necessitat de seguir-la llegint, encara que no acabava de saber si m’agradava o no.
Trobo que la psicologia complexa dels seus personatges incomoda molt, però a mesura que l’he anat llegint m’he adonat que justament aquest enfocament funciona perquè no pretén ser moralitzador, tot al contrari, et fa qüestionar les teves pròpies relacions i plantejar-te en quines situacions tu també pots haver actuat de forma tòxica, des d’una posició privilegiada, passiva, submissa, o bé, fent abús de poder, etc. Per això, per acabar de decidir-me de quin grup formava part, si de la gent que l’adora o la gent que l’odia i la troba sobrevalorada, vaig decidir llegir el seu primer llibre. I realment, m’ha agradat força; com sempre la seva prosa és d’aquelles que et submergeix completament en la història i amb molt poc et permet veure molt. Però sobretot m’ha agradat perquè he pogut notar com a través de les darreres novel·les ha anat millorant la seva tècnica. Per això, de nou, m’ha deixat encuriosida i amb ganes de més.
9. El nàufrag feliç
Quin llibràs! No puc imaginar una millor manera de començar un diumenge que acabant El Nàufrag Feliç de Ramon Folch i Camarassa, publicat per Viena Edicions.
Últimament no parava de sentir a parlar i de llegir ressenyes molt positives sobre El Nàufrag Feliç, per tant, si també us passa i encara no l’heu llegit, no espereu més!
L’estil i el to de l’autor és molt peculiar, a l’inici potser sorprèn, però com m’ha captivat! Adoro els narradors amb tocs d’humor i ironia, que dominen les tècniques narratives i ho saben i t’ho fan notar sense que te n’adonis, et porten per on volen i et trenquen el cor. Quin final més rodó, que tràgic i bell alhora!
El protagonista ens relata després de patir un accident lleu com va conèixer la Maria, la passió dels primers anys, el primer pis… i com ella li va canviar el seu món. És difícil ressenyar-vos una obra tan breu i completa, penso que dir-ne només això no és fer-li justícia, però què més explicar-vos sense fer-vos espòilers, així que només us puc dir: llegiu-la! I llavors quedem i la comentem!
10. En lloc segur
Només puc agraïr a la Fe de L’Espolsada Llibres que em recomanés aquest llibre. Quan li vaig demanar recomanacions per a l’estiu i em va dir que un dels llibres que havia de llegir, si encara no ho havia fet, era En lloc segur no em podia arribar a imaginar que descobriria un dels meus autors preferits a partir d’ara.
A banda de la història i el miler de frases que he subratllat, el que m’ha fascinat és la seva prosa i el gran domini de les tècniques narratives. Es nota que hi va dedicar la seva vida, que es va prendre l’escriptura com una cosa professional i s’hi va dedicar en cos i ànima, i que va ensenyar literatura i escriptura creativa a diverses universitats estatunidenques, entre elles Hardvard. ✍🏻 A més, va ser guardonat amb el Premi Pulitzer d’Obres de Ficció el 1972 i el National Book Award el 1977.
També m’ha enamorat la delicadesa, tendresa i detall amb què parla de la natura que rodeja Battle Pond, i és que Stegner era un apassionat de l’oest i de la vida a l’aire lliure, va compaginar la docència i la seva activitat literària amb la campanya a favor de la defensa de la natura i va col·laborar amb diferents organitzacions.
En lloc segur és la història d’amistat entre dues parelles al llarg dels anys. Coneixem els personatges al final de les seves vides, quan després d’uns anys les parelles es retroben a Battle Pond, on van viure els millors anys de les seves vides. És un retorn al temps perdut, i és que igual que hi ha aquesta referència a Proust n’hi ha moltes més i aquells que us agradin els clàssics gaudireu identificant-los i si no els coneixeu tancareu el llibre amb una llarga llista de pendents!
Igual que en el primer episodi de la nova temporada del pòdcast Vermut Literari vam parlar de lectures que fan tardor, en l’últim que us deixo aquí , vam parlar d’algunes de les nostres millors lectures del 2022 i de regals ideals per a Nadal i Reis.
Tot plegat no seria possible sense la subvenció de l’Institut Català de les Empreses Culturals, la col·laboració de l’Associació de Joves Catalans i el suport de la Llibreria l’Espolsada, que ens ha cedit la seva llibreria per poder gravar.
Ja el teniu disponible a Spotify i a totes les plataformes digitals.
Alguns dels millors moments
CAT 
ENG