Si hi ha alguna cosa que m’agrada trobar en un llibre i que em captiva de seguida és la prosa amb tocs d’ironia i sensibilitat per crear personatges amb profunditat psicològica. Barbara Pym té això i, a més, sentit de l’humor, cosa que no és fàcil de trobar.
Quartet de tardor va ser la darrera novel·la que va publicar, i amb la qual va ser finalista del The Booker Prize.
El tema de la solitud en l’edat adulta i la vellesa sempre m’ha inquietat. En la literatura se la sol representar metafòricament amb l’estació de la tardor, d’aquí el títol, i per això fa un any vaig aventurar-me a llegir aquesta novetat de l’editorial Les Hores traduïda per primer cop al català, gràcies a la traducció de Dolors Udina, traductora de més d’un centenar de novel·les d’autors com ara J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien i Jane Austen, etc.
Malgrat que em va costar entrar-hi, ja que la prosa d’aquest quartet va dansant d’un personatge a l’altre; la Letty, la Marcia, el Norman i l’Edwin estan molt ben caracteritzats i, de mica en mica, et van captivant. La narració també és meravellosa i molt ben travada, et deixa veure què comparteixen els personatges sobre la seva vida privada amb la resta i què es guarden. Tot plegat aconsegueix crear un món molt versemblant.
Així, tant per la temàtica com per l’estructura i pel seu missatge esperançador, us en vull recomanar la seva lectura, és molt interessant i ideal per aquests darrers dies de tardor en què tots vivim amb esperança pel nou any i amb ganes de compartir les festes i la vida com els quatre protagonistes d’aquesta història: “encara hi havia infinites possibilitats de canvi a la vida.”!
Heu llegit Bàrbara Pym? De les seves novel·les, quina és la que més us ha agradat? Quina em recomaneu?
CAT 
ENG