Llegendes d’aigua dolça

Diu la llegenda que…
“L’any 1921 en Pere Arans, de Vic, Osona, va explicar que a prop de les Agudes, a Santa Fe de Montseny, al Vallès Oriental, hi ha la font d’en Briançó. Les aigües d’aquesta font surten a Mallorca. Tot això no s’hauria sabut mai si el pastor que guardava el ramat prop d’aquesta font no hagués desviat el curs de les seves aigües. Tampoc no s’hauria sabut mai si, temps després, aquest mateix pastor no hahués estat exiliat a Mallorca per culpa d’uns delictes que havia comès. Un dia que voltava per l’illa, el pastor del Montseny va visitar un paratge molt eixut que no feia gaire, però, era ben verd. Va preguntar perquè la font que tenien, abans tan abundosa, s’havia estroncat de cop. El pastor va fer comptes i es va adonar que la font s’havia estroncat el dia que ell havia desviat el rierol. Quan ho va explicar, els pagesos van córrer a demanar al rei que deixés tornar al pastor a Catalunya ni que fos per un sol dia. Així va ser i el pastor va tornar a fer anar l’aigua per on sempre havia anat. Si no us ho cregeu heu de saber que, barrejada amb l’aigua d’aquella font de Mallorca, sovint surten fulles de faig. I a Mallorca no hi ha fagedes.”

Dins Llegendes d’aigua dolça, p.341, editat Edicions Sidillà.